FUNCIÓ GUIA DE LA SOSTENIBILITAT

En la naturalesa, la permanència en el temps dels sistemes complexos, organismes i ecosistemes, està lligada a un principi d'eficiència on l'organització del sistema es manté i, de vegades, es fa més complexa amb un consum de recursos que podria arribar a reduir-se. Per exemple, el sistema més complex que coneixem, l'espècie humana, té una potència energètica instal·lada equivalent al d'una bombeta de 150 w., amb la que pot realitzar qualsevol activitat humana. "Maximitzar l'entropia en termes d'informació", és l'expressió des de l'ecologia acadèmica del principi d'eficiència abans exposat.

En els sistemes urbans aquesta eficiència és calculable mitjançant la funció guia de la sostenibilitat, equació que ha de tenir resultats cada vegada menors en el procés d'un sistema urbà cap a la sostenibilitat.

En els sistemes urbans l'equació de l'eficiència la podem expressar amb la següent raó:

RECURSOS / ORGANITZACIÓ URBANA

 

 

que, en el temps, hauria de tenir valors cada vegada menors.



Aquest quocient el podem convertir en una equació sintètica:

 





que es configura com la funció guia de la sostenibilitat urbana, on E és el consum d'energia (com a síntesi del consum de recursos), n és el nombre de persones jurídiques urbanes (activitats econòmiques, institucions, equipaments i associacions) i H és el valor de la diversitat de persones jurídiques, també anomenada complexitat urbana (informació organitzada).

En els sistemes urbans actuals, també en la tendència de produir ciutat, els valors en el temps de la funció guia, en lloc de reduir-es fan cada vegada majors (procés cap a la insostenibilitat urbana).

L'increment de la taxa d'energia és significativament més gran que l'increment de la taxa d'organització. Això és així perquè la lògica econòmica basa la seva estratègia per competir en el consum de recursos. De fet, un territori que s'organitza millor per consumir més recursos en l'etapa següent, cobra avantatge competitiu.

Al Urbanisme Ecològic, promogut per BCNecologia i que aplica un model de ciutat més sostenible, la funció guia es minimitza (procés cap a la sostenibilitat urbana), fent que els recursos que necessitem per mantenir o fer més complexa l'organització urbana siguin cada vegada menors . Augmentar l'eficiència del sistema urbà és, per tant, la condició necessària per a la formulació de ciutats més sostenibles.

 

FUNCIÓ GUIA DE LA SOSTENIBILITAT

<<La funció guia de la sostenibilitat és l'equació que calcula si el sistema urbà analitzat tendeix, en el temps, cap a la sostenibilitat o insostenibilitat. S'expressa E/nH, on E és el consum d'energia; n és el nombre de persones jurídiques urbanes; i H és el valor de la diversitat de persones jurídiques, també anomenada complexitat urbana>>