URBANISME ECOSISTÈMIC

L'urbanisme adquireix el qualificatiu d'ecosistèmic quan passa pel sedàs d'un conjunt de restriccions (condicionants i indicadors) que parametritzen el grau d'acomodació d'un determinat planejament, i també d'un teixit consolidat, a un model intencionat de ciutat més sostenible en l'era de la informació.

Aquest model de ciutat més sostenible és compacte en la seva morfologia, complex i dens en coneixement en la seva organització, eficient i "sense" impacte metabòlic i cohesionat socialment.

A manera esquemàtica, l'Urbanisme Ecosistèmic aplica els següents principis:

  • 01. Proximitat
  • 02. Massa crítica de població i activitat
  • 03. Ciutadà, no vianant
  • 04. Transport alternatiu
  • 05. Habitabilitat de l'espai públic
  • 06. Complexitat urbana
  • 07. Dotació d'espais verds i biodiversitat
  • 08. Autosuficiència energètica
  • 09. Autosuficiència hídrica
  • 10. Autosuficiència dels materials
  • 11. Adaptació i mitigació al canvi climàtic
  • 12. Cohesió social
  • 13. Accés al'habitatge
  • 14. Dotació d'equipament
  • 15. Gestió i governança

INSTRUMENTS D'ORDENACIÓ DEL URBANISME ECOSISTÈMIC

El Urbanisme Ecosistèmic posseeix dos instruments principals per ordenar el territori: la Superilla i l'urbanisme en tres nivells:

La Superilla, una nova cèl·lula urbana, ve definida per una àrea d'aproximadament 400x400 metres, i pel perímetre circula la motorització. El seu interior, en el qual s'engloben diverses illes, queda alliberat del vehicle de pas i del transport públic. La velocitat es limita a un màxim de 10 km/h, el que permet el desenvolupament de tots els usos i funcions de l'espai públic, sense restriccions.

L'urbanisme en tres nivells (alçada, superfície i subterrani) projecta tres plans amb el mateix detall i la mateixa escala que els urbanistes projecten el Pla Urbanístic en superfície, permetent redistribuir les funcions que actualment es troben en superfície: les cobertes estan vinculades a la biodiversitat, l'energia i l'aigua. El subsòl es vincula als serveis, la distribució urbana, l'aparcament, la mobilitat massiva de passatgers, al cicle de l'aigua ia la gestió de l'energia. El sòl es relaciona amb els usos, la funcionalitat i l'espai públic.

ELS restrictors de L'URBANISME ECOSISTÈMIC

L'Urbanisme ecosistèmic incorpora dues restrictors principals: l'eficiència i l'habitabilitat. Aquests restrictors són condicionants que s'han de complir perquè la ciutat, a més de sostenible, sigui agradable i atractiva per a la ciutadania que hi viu.

L'eficiència està relacionada amb la capacitat del sistema urbà per, amb una organització i activitat complexa, minimitzar el consum de recursos.

L'habitabilitat tracta d'aspectes lligats al confort i interacció dels ciutadans: cohesió social, diversitat biològica, qualitat de l'espai públic, residència, equipament, etc.

APLICACIÓ DELS PRINCIPIS DE L'URBANISME ECOSISTÈMIC

Aquests principis es tradueixen a la realitat de la següent manera:

Usos urbans: Es reserva un mínim de la superfície edificada per ubicar persones jurídiques: activitats econòmiques, equipaments, institucions i associacions.

Infraestructures per a la mobilitat i els serveis: El viari es destina, en gran part, a espais que permeten l'accés als residents, a les emergències, els serveis i la distribució urbana de mercaderies, a una velocitat de 10km/h.

Metabolisme urbà: La ciutat segons l'Urbanisme Ecosistèmic serà neutra en carboni i tindrà un alt percentatge d'autosuficiència energètica. Serà també autosuficient en recursos hídrics fins i tot en un escenari d'escassetat derivat del canvi climàtic. S'aplica recollida selectiva i la major part de la fracció orgànica s'utilitza per fer compost.

Energia: BCNecologia ha ideat un nou sistema tèrmic d'alta eficiència, basat en la transferència d'energia tèrmica excedentària de l'estiu cap a l'hivern. Aquesta energia sobrant s'emmagatzema en grans dipòsits d'aigua enterrats, que mitjançant una bomba de calor aporta fins el 100 % en climatització i aigua calenta sanitària (ACS). Aquest sistema es diu SCACS (Sistema de Calefacció i Aigua Calenta Sanitària).

Espais verds i biodiversitat: A l'Urbanisme Ecosistèmic, l'ordenació del verd urbà es dissenya per atreure avifauna, aconseguir una ciutat més permeable als elements naturals i oferir espais verds de relació A LA CIUTADANIA.

L'AVALUACIÓ DE LA PROPOSTA

BCNecologia ha desenvolupat un certificat d'urbanisme amb criteris de sostenibilitat. Aquest certificat avalúa l'Urbanisme Ecosistèmic i determina el grau d'acomodació de la proposta en relació al model de ciutat més sostenible.

Àmbits avaluats:

  • A1. Ocupació del sòl
  • A2. Espai públic i habitabilitat
  • A3. Mobilitat i serveis
  • A4. Complexitat urbana
  • A5. Espais verds i biodiversitat
  • A6. Metabolisme urbà
  • A7. Cohesió social

Els indicadors, 50 en total, parametritzen cada un dels àmbits assenyalats.

GESTIÓ I GOVERNANÇA

L'Urbanisme Ecosistèmic incorpora, en relació a l'urbanisme actual, nous objectius que obliguen a repensar els mecanismes de gestió i organització per assolir-los. Una nova governança amb participació ciutadana s'imposa en els processos de planificació, construcció i ús.

URBANISME ECOSISTÈMIC

<<L'Urbanisme Ecosistèmic pren en consideració la idoneïtat dels desenvolupaments urbanístics en funció de les característiques de l'emplaçament i de les potencialitats quant a la consecució de l'habitabilitat urbana i de l'eficiència del sistema urbà>>

Idea aplicada en: 

Figueres (Catalunya)